B.K.S. Iyengar va néixer a Bellur, al sud de Índia el 1918 durant una epidèmia mundial de grip. Per tant la seva salut era molt dolenta, patia atacs de malària, febre tifoidea, i tuberculosis entre d’altres afeccions.

El seu cunyat, Shriman T. Krishnamacharya, un respectat erudit en filosofia, sànscrit i un gran mestre de ioga, al veure el deplorable estat de B.k.s. Iyengar i la seva gran fragilitat va recomanar-li practicar ioga, i així va començar a l’edat de 14 anys, a endinsar-se en el que seria la seva vida.

Desprès de fer els 18 anys, el seu mestre el va enviar a Pune, a difondre l’ensenyament del ioga. Va arribar allà sense conèixer l’idioma, sense conèixer a ningú i sense tenir una feina segura. No va ser-li fàcil, però va tirar endavant.

El seu cos es va convertir en l’eina principal per saber que era el ioga. Per veure com s’havia de fer tal asana o tal altre, per treure el màxim profit a tots nivells. Així va començar a sistematitzar les asanes (i també el Pranayama). I aquest procés de refinament va continuar i continua encara,  per que com ell mateix diu, quan ensenya es un professor, però quan practica és un alumne.

D’aquesta manera el ioga el va ajudar a deixar de ser un nen malaltís i delicat per convertir-se en un jove en forma i àgil. El seu propi cos va ser el laboratori on va poder comprovar els saludables beneficis del ioga, però no tan sols a nivell físic.